Problemes de Salut

Abans d’adquirir un gecko ha de tenir clar que l’animal que adquireixi ha de ser actiu, sense problemes per enfilar i saltar, que tingui brillantor als ulls, una pell sense àcars i sense ferides, la cua recta i fer deposicions sòlides de color marró fosc amb un filet blanquinós. Si alguna d’aquestes característiques no es compleix potser es troba davant d’un animal malalt.

QUARANTENA

Si ja té un grup i vol afegir un altre exemplar, llavors entrarem en un procés de quarantena, on durant un temps mínim d’1 mes l’animal estarà aïllat en un recipient. Durant aquest temps podem fer desparasitacions a l’animal, però abans és recomanable fer un examen coprològic per part d’un expert en animals exòtics per saber si cal realitzar la desparasitació i contra qué. Per evitar que passada la quarantena s’infecti de paràsits a la resta del grup (el antiparasitari ha de ser receptat per un veterinari, que ens dirà la dosi exacta, etc). Recordeu de rentar-se les mans o utilitzar guants  cada vegada que manipuli aquest animal, per evitar transmetre a través d’elles malalties al grup.

Un dels paràsits més comuns que es pot trobar en la femta d’aquests animals i que cal erradicar són les Trichomones (veure imatge inferior) i s’han de tractar, el tractament més habitual al ser un protozou flagel·lat és el Flagyl, però millor esperar a les observacions del veterinari que ens diràn la dosis i quants cops els hi caldrà administrar.

Trichomonas 100x

Si el nostre animal comença a patir diarees i s’aprima , haurem de demanar al veterinari que faci una tinció de ziehl neelsen, per observar si hi ha Cryptosporidium spp. (veure imatge inferior), i posteriorment potser ens recomana realirzar una PCR per detectar si hi ha DNA d’aquest protozou (comfirmació definitiva) i poder subtipar-lo. Si el nostre animal dona positiu és una mala noticia, ja que aquest protozou encapsulat és molt resistent i a l’actualitat únicament es pot intentar parar la seva replicació i que deixi anar oocits per la femta. Això es tracta amb Paromomicina (Humatin), el temps i dosis que el veterinqri ens recomani. Però una cosa que cal tenir clara és que aquest animal mai podrà estar amb altres , ja que els pot infectar.  Hi han tractament per desinfectar material, etc; que hagi estat amb contacte amb el animal malalt: Lleixiu al 10% 0 Amoniac 50% o Desinfectant F10.

300px-CryptosporidiumParvum

FTS (síndrome de la cua caiguda)

S’observa a la zona de la cua més propera a la claveguera de l’animal, en ella la cua té una orientació ziga-zaga. Al principi es va pensar que això succeïa en exemplars amb defiéncia de calci, però en l’actualitat es creu que la causa és que els geckos dormen cap per avall i la cua els cau sobre el cap o fins i tot que pot ser degut a causes genètiques desconegudes. Aquesta afecció pot desencadenar en problemes al maluc. Per evitar si veiem algun exemplar dormint d’aquesta manera l’hem de recol·locar.

EMO (Malaltia metabòlica òssia)

Un animal que li costa moure i és incapaç d’adherir a superfícies, que els seus sacs de calci són reduïts i fins té la cua ziga-zaga, és un indicador que no metabolitza el calci, o bé perquè la seva dieta no té el o perquè no se li dóna una aportació de vitamina D3 que l’ajuda a assimilar (i les llums UVB). Això pot desencadenar en una EMO (malaltia metabòlica òssia). Signes clars d’ella són: cames inflades i una mandíbula d’aspecte suau o ‘tou’. Aquesta malaltia pot provocar trencaments dels ossos, per això al mínim indici se li ha de subministrar calci mitjançant la dieta, en els casos en què el símptoma de la EMO és un trencament de mandíbula el calci se li subministra a través d’un veterinari per punció. És del tot desaconsellable utilitzar femelles que s’acaben de reposar d’una EMO o que la pateixen per criar.

Els nivells de calci es poden observar, agafant l’animal i fent una petita pressió en els laterals de la mandíbula, aquest l’obrirà i podrem observar dos saquets blancs a la part posterior de la boca. En principi les femelles adultes han de tenir uns sacs més grans que els mascles, ja que utilitzen molt calci quan fan els ous. És desaconsellable portar aquest procediment més de dues vegades en una temporada de cria, degut a la estrès que li provoca a l’animal.

ALTRES COSES QUE CAL SABER …

Hem de mantenir un control del pes dels nostres animals, així podrem saber si una femella té ous. I si algun crestat baixa dràsticament de pes haurem d’estar atents, ja que és un signe de malaltia (parasitació, etc).

Haurem fer una recollida periòdica dels excrements i un rentar-exhaustiu dels seus recintes.

Els crestats poden tenir problemes en la muda. Els problemes en la muda es donen per problemes en la humitat del recinte: massa baixa. Per això també podem posar el nostre crestat en un tupper foradat amb un tros de paper de cuina humit i deixar tancat uns 15 minuts per ajudar a mudar.

Per evitar problemes de deshidratació, que es veuen reflectits en la pell de l’animal. Haurem donar-li un subministrament d’aigua fresca. De vegades podrem reforçar aquesta aigua amb substàncies que donen una aportació extra d’electròlits (ex. Reptoboost).

En cas que desafortunadament un dels nostres crestats “deixa anar” la cua (veure  imatge), haurem de posar l’animal en un recipient asèptic i proporcionar amb un “escobilló per  a les orelles”  una mica de iode diluït amb aigua (una gota de iode per cada 5 d’aigua) a la zona a la que abans hi havia la cua, per evitar infeccions.

20130609_113508        20130609_113430

 

 

This post is also available in: English, Spanish